Estatuts de l'Acadèmia

REIAL ACADÈMIA MALLORQUINA D'ESTUDIS HISTÒRICS, GENEALÒGICS I HERÀLDICS

Preàmbul

La Reial Acadèmia Mallorquina d'Estudis Històrics, Genealògics i Heràldics, va ser creada per decret del Govern de les Illes Balears 189/1996 de 25 d'octubre, sota el nom d'«Acadèmia Mallorquina d'Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics», per la transformació i Mallorquina d'Estudis Genealògics”, aprovada el 18 de gener del 1952 sota l'advocació de Sant Jordi. El 18 de setembre de 2002, Sa Majestat el Rei Joan Carles I li va concedir el títol de Real Acadèmia. La Conselleria de Cultura del Govern de les Illes Balears, mitjançant resolució de 24 de setembre de 2009, va aprovar la seva darrera modificació estatutària en relació amb els articles 1, 4 i 17, (BOIB núm. 147 de 8-10-2009). Des del 3 de novembre del 2008 ostenta la condició d'acadèmia associada a l'Institut d'Espanya.

Títol I. Disposicions generals

Article 1

La Reial Acadèmia Mallorquina d'Estudis Històrics Genealògics i Heràldics és una corporació de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia. Es regeix per aquests estatuts i per les disposicions legals que li són aplicables.

Article 2

Les finalitats de l'Acadèmia són el foment dels estudis genealògics, heràldics i històrics i la publicació dels treballs que sobre les matèries indicades realitzin els acadèmics o altres estudiosos i siguin considerats aptes per la Junta de Govern.

L'acadèmia estarà encarregada de l'assessorament de les Institucions Públiques i Privades en les matèries de la seva especialitat i elevarà propostes que afectin la investigació i la pràctica de les matèries esmentades.

Article 3

Per a la realització dels seus fins l'Acadèmia se servirà dels mitjans següents:

-Lestudi, la investigació, la discussió i el debat doctrinal i pràctic de temes de la seva competència, en sessions privades i públiques.

-La col·laboració en treballs científics daltres institucions i la relació amb elles i amb investigadors daltres països.

-La formulació dinformes i dictàmens sobre qüestions de genealogia, heràldica i altres disposicions afins.

-L'organització de congressos i la participació als organitzats per altres institucions.

-La convocatòria de concursos per premiar els treballs, publicats o inèdits, sobre temes històrics, genealògics i heràldics.

-Lorganització de conferències i seminaris.

Biblioteca de l'Acadèmia.

Qualssevol altres mitjans de formació i promoció de les ciències històriques que consideri convenient posar en pràctica.

Article 4

La seu de l'Acadèmia es troba a l'edifici Ernest Lluc situat al carrer de la Rosa 3, 1a planta de Palma.

Per a la realització dels seus actes públics i solemnes l'Acadèmia disposa del Saló del Carrer Campaner 4 de la ciutat.

Títol II. Organització de l'Acadèmia

Capítol I. Composició

Article 5

L'Acadèmia té la següent composició:

1. Acadèmics numeraris
2. Acadèmics d'honor
3. Acadèmics corresponents
4. socis col·laboradors

Article 6

L'Acadèmia està constituïda amb els membres numeraris que gaudien d'aquest títol a l'antiga associació d'aquest nom. Els membres no numeraris de l'antiga associació formaran part de l'Acadèmia i s'adaptaran a les categories establertes pels Estatuts.

 

Capítol II. Acadèmics numeraris

Article 7

El nombre d‟acadèmics numeraris és de trenta. Constituïda l'Acadèmia amb els membres numeraris esmentats, l'elecció dels nous acadèmics es regeix pel que disposen els Estatuts. Els candidats a acadèmic numerari s'hauran d'haver distingit a la investigació històrica, estar domiciliats al territori de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i ser proposats per tres acadèmics numeraris. Els qui els proposin hauran de relacionar els treballs científics i els mèrits professionals dels candidats.

Article 8

Quan es produeixi la vacant d'un acadèmic numerari, aquesta serà anunciada pel president a la primera sessió que es dugui a terme. La comunicació es reproduirà dins de la sessió extraordinària següent, si aquella no tingués el caràcter esmentat.

Article 9

Lelecció del nou acadèmic es farà en sessió extraordinària dins dels sis mesos següents a la comunicació de la vacant, també en sessió extraordinària. A aquest efecte no es computen els mesos de juliol, agost i setembre.

Article 10

Resultarà elegida la persona que obtingui la majoria absoluta de vots entre els acadèmics numeraris. La votació serà secreta, mitjançant lús de paperetes.

Article 11

Si no hi ha cap candidat que obtingués la majoria absoluta, s'haurà de dur a terme una nova votació, abans d'un mes, entre els dos candidats que hagin obtingut el nombre més gran de vots, de la qual resultarà elegit el que obtingui la majoria relativa de vots i, en el cas d'empat, el de més edat.

Article 12

L'elecció s'haurà de notificar a l'acadèmic elegit, el qual haurà d'acceptar per escrit en el termini d'un mes. Serà rebut com a acadèmic numerari mitjançant la lliçó del discurs d'ingrés a una sessió pública de l'Acadèmia. Mentrestant, podrà assistir a tots els actes i activitats de l'Acadèmia, però no tindrà dret a vot.

Article 13

L'acadèmic elegit redactarà el discurs d'ingrés sobre el tema que esculli en el termini d'un any des de la data de l'elecció, termini que es podrà prorrogar si l'Acadèmia ho considera justificat. El discurs haurà de ser lliurat al Censor, el qual el transmetrà a la Junta de Govern i emetrà un informe dins el termini dun mes.

Article 14

Un cop la Junta de Govern estimi convenient la lectura, designarà l'acadèmic numerari que haurà de contestar-li en nom de l'Acadèmia, el qual tindrà tres mesos per redactar el text. Després, la Junta de Govern assenyalarà el dia de la recepció.

A l'acte solemne d'investidura s'imposarà al nou membre la medalla acadèmica i se li lliurarà el diploma corresponent.

Article 15

Si l'acadèmic elegit deixés transcórrer el termini de sis mesos sense pronunciar el discurs, un cop lliurat, o aquest no fos aprovat per la Junta de Govern, el president declararà la vacant.

Si l'acadèmic numerari encarregat de contestar el discurs no ho fes en el període fixat, el president el suplirà mitjançant unes paraules de benvinguda.

Article 16

Els acadèmics numeraris estan obligats a contribuir amb els seus treballs a les finalitats de l'Acadèmia, a realitzar les ponències i els informes que se'ls encarreguin, a assistir a les sessions ia votar quan els correspongui.

Hauran de lliurar a la Biblioteca de l´Acadèmia un exemplar de tots els treballs que vagin publicant.

Després de represes les sessions, passades les vacances, el secretari comunicarà als membres de l'Acadèmia el nom dels acadèmics numeraris que durant el curs anterior no hagin assistit a cap acte corporatiu o incomplert els deures establerts. Perquè s'acordi, mitjançant votació, si es passa a supernumeraris i es declara la vacant.

Article 17

Els acadèmics numeraris disposaran de les facultats, prerrogatives i honors que les disposicions legals i els estatuts els confereixin. Rebran tractament d'il·lustríssim senyor i utilitzaran, com a distintiu, la medalla acadèmica, la qual portarà a l'anvers l'escut de l'Acadèmia.

L'acadèmic President gaudirà, com a la resta de les Reials Acadèmies, del tractament d'excel·lentíssim senyor.

L'escut és quartejat amb les armes del regne de Mallorca al primer i quart quarter, i el segon i tercer en camp d'or al natural amb un arbre amb fulles i arrels i quatre rodaments de plata travessant el tronc i posats a manera de pal. Tot timbrat amb la corona reial d'Espanya.

En els actes corporatius solemnes i en tots els altres a què assisteixin els acadèmics numeraris en representació de l'acadèmia portaran posada la medalla que els és pròpia i vestiran amb l'etiqueta que es fixarà reglamentàriament.

Article 18

La renúncia al càrrec d‟acadèmic numerari haurà de formular-se per escrit i serà acceptada en una sessió ordinària. Tot seguit es declararà la vacant corresponent.

Igualment, el president comunicarà a l'Acadèmia el nom dels acadèmics numeraris que residiran fora del territori balear, els quals passaran a ser acadèmics corresponents i s'anunciarà la vacant. Si tornen al territori tenen dret a recuperar la condició anterior ia ocupar la primera vacant que es produeixi.

Capítol III.- Acadèmics dhonor i corresponents, i associats col·laboradors.

Article 19

Són acadèmics d'honor les personalitats que l'Acadèmia esculli en consideració als seus mèrits.

L'Acadèmia podrà escollir un nombre il·limitat d'acadèmics corresponents que estiguin disposats a col·laborar amb les finalitats de l'Acadèmia.

A uns i als altres se'ls lliurarà el corresponent diploma i tindran dret als honors i prerrogatives que es determinin reglamentàriament.

Article 20

Lelecció dels acadèmics dhonor i dels corresponents es realitzarà per acord de lacadèmia, en sessió extraordinària, a proposta de tres acadèmics.

Article 21

Els acadèmics dhonor tindran els mateixos drets que els acadèmics numeraris, a excepció del dret a vot ia formar part de la Junta de Govern.

Article 22

Els acadèmics corresponents comunicaran a l'Acadèmia tot allò que creguin d'interès per a les finalitats d'aquesta, podran assistir a les sessions de l'acadèmia, amb veu però sense vot, ia utilitzar els mitjans d'estudi i de recerca de què disposi la corporació.

Article 23

La Junta de Govern designarà socis col·laboradors les persones que consideri en condicions de prestar un servei de transcendència a l'Acadèmia.

Capítol IV. Comissions acadèmiques

Article 24

L'Acadèmia podrà crear unes comissions especials, permanents o temporals, per a l'estudi i la tramitació de determinats assumptes. Estaran compostes per acadèmics i especialistes en una determinada matèria, i coordinades per un membre de la junta de govern.

Títol III.- Règim de l'Acadèmia

Capítol I.- Junta de Govern

Article 25

L'òrgan rector de l'Acadèmia serà la Junta de Govern, la qual estarà composta pel president, el vicepresident, el secretari, el tresorer, el censor i sis consellers. Els càrrecs seran gratuïts i honorífics.

Tots els acords s'han d'adoptar per majoria absoluta dels components.

Article 26

Lelecció dels càrrecs serà per un període de quatre anys i podran ser elegits sense cap límit. En cas que algun membre de la Junta, amb l'excepció del President, cessés en el càrrec abans del terme, serà substituït interinament fins a les noves eleccions per un Conseller nomenat per la Junta de Govern.

Article 27

Lelecció de tots els càrrecs serà per votació secreta i per majoria de vots dels acadèmics presents, en una sessió extraordinària de lAcadèmia, convocada a aquest efecte, que shaurà de dur a terme el mes de juny de lany en què cessin els càrrecs.

Article 28

Les funcions de la Junta de Govern seran:

1. Dirigir la Corporació.
2. Anomenar les persones que representin l'Acadèmia en qüestions concretes.
3. Fixar les quotes d'ingrés i les ordinàries, imposar-ne les extraordinàries, determinar la quantia dels drets d'expedició dels títols i certificats i fixar el preu de les publicacions.
4. Elaborar el projecte de pressupost que ha de presentar el Tresorer a l'aprovació de l'Acadèmia, aprovar els comptes parcials i acordar, si escau, les transferències de crèdits.
5. Organitzar la distribució dels fons de l'Acadèmia.
6. Anomenar els empleats de l'Acadèmia i cessar-los.
7. Autoritzar les credencials per representar l'Acadèmia a congressos, conferències i actes oficials.
8. Adoptar les mesures convenients en casos durgència, de les quals informarà posteriorment a lAcadèmia.
9. Les altres qüestions que els estatuts li confereixin.

Article 29

Seran atribucions del president de l'Acadèmia:

1. Presidir els actes acadèmics.
2.  Representar la Corporació.
3. Fer complir els estatuts i acords de l'Acadèmia i de la Junta de Govern.
4. Distribuir les tasques acadèmiques.
5. Convocar les juntes de govern i les sessions ordinàries i extraordinàries, anunciar altres actes i fer les invitacions pertinents.
6. Signar la documentació oficial.
7. Ordenar pagaments i signar-los, juntament amb les persones que designi la Junta de Govern, lobertura de comptes i la disposició dels fons.
8. Qualssevol altres atribucions que li corresponguin segons els estatuts.

Article 30

El tresorer elaborarà els pressupostos, cobrarà les quotes i d'altres ingressos de l'Acadèmia; efectuarà pagaments amb els requisits assenyalats a l'article 29.7; custodiarà els fons; redactarà els balanços i portarà els llibres de comptabilitat.

Article 31

El secretari informarà dels assumptes en curs a les sessions de l'Acadèmia, prepararà la documentació oficial, portarà els llibres d'actes i acadèmics, així com la correspondència, custodiarà l'arxiu i expedirà les certificacions amb el vistiplau del president.

Article 32

El vicepresident substituirà el president en cas d'absència o de vacant.

Article 33

El Censor vetllarà pel compliment dels estatuts i dels acords corporatius. Rebreu, transmetrà i informarà a la Junta de Govern dels discursos d'ingrés dels nous acadèmics numeraris, i tindrà cura de les publicacions.

Article 34

Un dels Consellers, nomenat per la Junta, dirigirà la Biblioteca i s'encarregarà de la custòdia i l'intercanvi de publicacions.

Article 35

La Junta de Govern es reunirà obligatòriament abans de la cloenda del curs acadèmic. A la reunió es tractarà del pressupost per a l'exercici del curs següent, de l'estat de comptes de què finalitza i es fixarà la primera sessió ordinària del nou curs. L'aprovació del pressupost i de l'estat de comptes es durà a terme durant la primera sessió ordinària que se celebre.

Capítol II.- Sessions de l'Acadèmia

Article 36

Els membres numeraris de l'Acadèmia s'han de reunir en sessions que poden ser ordinàries i extraordinàries.

Article 37

Tindran el caràcter dordinàries les sessions que es realitzin el dia prefixat mensualment per la Junta de Govern.

Hi haurà acord sobre els assumptes que figurin a l'ordre del dia de les sessions ordinàries, si voten a favor la majoria dels acadèmics presents, sempre que no s'exigeixi un quòrum especial.

Si l'acord que s'ha d'adoptar és sobre mocions o propostes verbals fetes en una sessió, i no s'obtingués la majoria absoluta dels acadèmics numeraris, qualsevol podrà exigir que es posposi la votació a la propera sessió, que es convocarà segons el procediment establert per a les sessions extraordinàries.

Article 38

La primera sessió ordinària de cada curs es convocarà per escrit i segons el procediment previst per a les sessions extraordinàries.

A la primera sessió ordinària esmentada es tractarà necessàriament de l'elaboració del calendari del nou curs i de l'aprovació del pressupost de l'exercici del nou curs inaugurat i l'estat de comptes de l'anterior.

Article 39

Tindran el caràcter dordinàries totes les sessions que no siguin ordinàries. A les sessions extraordinàries es tractaran els assumptes urgents o de notòria importància.

La Junta de Govern acordarà la convocatòria de les sessions extraordinàries, sempre que es les condicions predites o ho sol·licitin mínim de sis acadèmics numeraris.

Hauran de ser convocades per escrit amb el corresponent ordre dassumptes a tractar, amb una antelació de deu dies.

Article 40

Obligatòriament es resoldran en sessió extraordinària els assumptes següents:

1. La reforma destatuts.
2. La disposició dels béns i els drets de l'Acadèmia.
3. La renovació de la Junta de Govern.
4. El nomenament i el cessament d'acadèmics.
5. Laprovació dels reglaments proposats per la Junta de Govern.
6. L'aprovació del pressupost ordinari i, si escau, dels pressupostos extraordinaris i els suplements i habilitació de crèdits.
7. Laprovació de les memòries anuals.

Article 41

L'Acadèmia durà a terme sessions públiques. Tindran aquest caràcter les següents:

1. L'acte inaugural de curs, en què en secretari llegirà la memòria del curs anterior i el president, o l'acadèmic numerari en qui delegue, pronunciarà el discurs d'obertura.
2. Les sessions solemnes d'ingrés d'acadèmics numeraris.
3. Els actes de lliuraments de premis en concursos convocats per l'Acadèmia.
4. Quants altres consideri oportú la Junta de Govern.

Títol IV.- Publicacions i concursos

Article 42

L´acadèmia promourà la publicació dels discursos inaugurals, els d´ingrés i les memòries anuals. La Junta de Govern podrà acordar que es publiquin els dictàmens emesos, sense necessitat de citar-ne els autors, i altres treballs que s'estimin d'interès.

Article 43

L'Acadèmia podrà convocar concursos per premiar obres sobre les matèries que s'hi determinin.

Títol V.- Règim econòmic

Article 44

L'Acadèmia disposarà dels recursos econòmics següents:

1. Les quotes anuals que es fixin.
2. Les quotes per expedició de títols, certificacions, dictàmens, etc.
3. Les subvencions que li siguin concedides per persones jurídiques de dret públic.
4. Els donatius de persones naturals o jurídiques.
5. Les rendes dels béns.
6. El producte de la venda de les vostres publicacions.

Títol VI.- Reglaments, modificació dels Estatuts i extinció de l'Acadèmia

Article 45

A proposta de la Junta de Govern i per acord de la majoria absoluta dels acadèmics numeraris que integrin la Corporació, es poden dictar reglaments generals o especials per al desenvolupament dels Estatuts.

Article 46

L'acadèmia té la naturalesa important de durada indefinida. Atur si se n'acordés l'extinció, els béns i els drets passaran a pertànyer a altres institucions de finalitats semblants.

Disposicions finals

Disposició final primera

Aquests Estatuts substitueixen els anteriors amb caràcter general des del moment de la seva aprovació.

Disposició final segona

Per fidelitat a la nostra tradició històrica, l'Acadèmia es col·loca sota la invocació de l'il·luminat Mestre Ramon Llull.